LES NOSTRES CLASSES D'ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL
11 DE SETEMBRE DE 2018
Aquest dia vam donar inici a les classes d'animació sociocultural. El primer que vam fer va ser apartar a un costat el mobiliari de la classe i ficar-nos tots/totes els/les alumnes (i el professor) en un cercle, d'aquesta manera ens vam poder veure els uns als altres a la cara.
Com que no ens coneixíem entre si tots els membres de la classe, el primer que vam fer va ser presentar-nos. Cada membre de la classe havia de fer un pas al davant, fer un gest i un so mentre deia alguna cosa que li agradava fer i, quan tornava al seu lloc, la resta de la classe feia un pas endavant i repetia l'acció i so que aquest havia fet.
Després de presentar-se, vam fer altra activitat que consistia en mirar a una persona als ulls i passar-li energia. A mesura que el joc avançava, el professor, Carles, hi anava afegint diferents variants: la persona que rebia l'energia podia rebutjar-la o si deia la paraula "perro" ens canviàvem de lloc. Aquesta paraula la va elegir una de les nostres companyes ja que Carles li va fer escollir la primera paraula difícil que pensara.
Finalment, ens vam ficar en diferents grups i vam posar en comú el que pensavem que anàvem a veure al llarg del curs i les capacitats que anàvem a practicar/aprendre.
Aquestes activitats ens van servir per a fer una primera presa de contacte (per trencar el gel), ens va ajudar a conéixer-nos més com a classe i a crear un ambient relaxat on poder desfer-se una mica de la vergonya o timidesa (en algunes ocasions) i soltar-se. A més a més, durant aquestes activitats el professor es va integrar amb la classe, és a dir, no va optar pel rol de professor tradicional on aquest es troba en una situació de distanciament respecte als i les alumnes.
13 DE SETEMBRE DE 2018
Durant la segona classe que vam fer d'animació sociocultural, vam tornar a fer algunes de les activitats realitzades a la sessió anterior: vam apartar les taules i cadires del centre de la classe i ens ficarem totes/tots les/els alumnes en un cercle (també el professor).
Vam tornar a fer una de les activitats anteriors, és a dir, havíem de mirar a una persona del grup i passar-li energia (i aquesta persona a una altra, etc.). Durant aquest joc vam mantenir les variacions introduïdes la classe anterior, més tard, vam passar a realitzar una nova activitat. Totes les persones de classe havíem de caminar per dins de l'aula com si ens trobarem a soles (sense mirar ni parlar amb els companys) i, quan el professor ho indicarà ens havíem de quedar parats on fora que ens trobarem i mirar als ulls a la persona que tinguérem davant. A mesura que l'activitat avançava s'introduïren diferents accions: tornàvem a un lloc determinat o féiem un gest elegit per cadascú depenent del número dit pel professor.
Durant una d'aquestes activitats, havíem de moure'ns per la classe mentre contàvem i, cada vegada que dues o més persones deien el mateix número a la vegada havíem de començar de zero.
Endemés, vam dur a terme altra activitat on un deia un concepte (per exemple: educació) i la resta de la classe havia de dir el que li passava pel cap (gratuïta, injusta, professor, estudiants, repressió etc.). En altre moment, es deia un concepte i de forma espontània i voluntària, una persona de classe eixa al centre del grup i el representava i, després, s'unien d'un en un altres persones que completaven la imatge. Aquesta activitat es va representar també en grups.
Aquesta sessió ens va servir per acabar d'harmonitzar com a grup i, per altra banda, poder conéixer una mica més quins eren els/les companys/companyes del grup de classe d'aquest curs que no coneixíem d'anys anteriors.
Practicar aquestes activitats que formen part del teatre de l’oprimit ens pareixen molt interessants ja que és una forma d’aprendre com dur a terme l’animació sociocultural amb els futurs grups amb els quals treballarem. Per tant, considerem necessari experimentar per nosaltres mateixa les diferents sensacions que evoquen aquestes activitats per, d’aquesta manera, poder entendre en un futur les situacions amb les que es trobarà el nostre grup de treball a l’hora de ser partícips d’aquesta mena d’activitats socioculturals.
20 SETEMBRE DE 2018
Benvingudes un altre dia al nostre blog!!
En aquest dia, 20 de setembre, vam treballar el text " La animación sociocultural, un esfuerzo de aclaración" de José Maria Barrado García. Amb una prèvia lectura feta per cadascun/a, vam elegir una frase que ens va cridar l'atenció, ja sigui perquè ens va agradar, es volia comentar, no ens va agradar, estaves d'acord o no etc.
En el meu cas, vaig triar aquestes dues:
- "Siempre que oían hablar de cultura, algunos se llevaban la mano a la pistola. Hoy, cuando oímos hablar de cultura nos llevamos la mano a la cartera. Es la diferencia- se reía un amigo- entre el fascismo y la socialdemocracia. " (pàg 12)
- "Así, pues, se construye en un proceso metodológicamente organizado, cuya finalidad es la de superar una concepción de la cultura como consumo para avanzar hacia una una cultura como participación, pasar de la pasividad y el sentido del hombre como usuario,a fomentar la expresión cultural del pueblo y de sus organizaciones." (pàg 20)
Un cop, nomenades les frases que havíem elegit, vam anar repassant el text, i nomenant per orde de pàgines, allò que volíem remarcar del text. Cada persona explicava el motiu de l'elecció i la seva opinió sobre la frase/cita/text.
En el meu cas, es va treballar les dues frases. Pel que fa a la primera:
"Siempre que oían hablar de cultura, algunos se llevaban la mano a la pistola. Hoy, cuando oímos hablar de cultura nos llevamos la mano a la cartera. Es la diferencia- se reía un amigo- entre el fascismo y la socialdemocracia. "
Aquesta frase fa referència a l'època del franquisme, quan les persones cultes no feien el que tocava, existia un gran control sobre la cultura. A diferència d'ara, hui en dia, la cultura està a l'abast de tothom, malgrat que assumeix un gran cost econòmic. Llavors, podríem parlar d'una mercantilització de la cultura.
En la segona frase:
"Así, pues, se construye en un proceso metodológicamente organizado, cuya finalidad es la de superar una concepción de la cultura como consumo para avanzar hacia una una cultura como participación, pasar de la pasividad y el sentido del hombre como usuario,a fomentar la expresión cultural del pueblo y de sus organizaciones."
Aquí, en aquesta frase, apareix la idea de la democràcia cultural. Apareix darrere d'aquesta, una idea de transformació de la cultura, la idea del dret de participació. També fa referència, al poder de crear, i a les ferramentes que tothom tenim per ser creadors de cultura.
Com bé he dit, vam reflexionar sobre les frases elegides de tot el grup. La meva reflexió final després de treball totes aquestes idees de democratització de la cultura, tecnocràcia cultural, participació activa, etc, seria la següent:
Creem cultura, utilitzem el poder de crear per transformar la idea de cultura i poder aconseguir una participació en tots els àmbits. Generem teixit social!
25 DE SETEMBRE DE 2018
Durant aquesta classe l’alumnat vam triar individualment una oració que ens va cridar l’atenció del text de Paulo Freire Pedagogía del oprimido”. A aquest llibre (de les pàgines 50-68), l’autor ens parla del concepte de “educació bancària”, on hi ha una gran diferenciació entre l’educador i l’educant (“educando”). Aquest tipus d’educació és aquell on l’educador té sempre la raó i el procés d’aprenentatge consisteix en la transmissió de coneixements de l’educador a l’educant. Aquest procés no admet cap tipus de variació, és a dir, el educant emmagatzema la informació que li ha sigut transmesa sense cap tipus de variació.
Encontrem així una educació que fomenta la passivitat del educant, al qual se li ensenya a canviar la seua mentalitat per a que s’adapte a la realitat social a la que viu. Per tant, aquesta forma d’educació es troba oposada al canvi ai la millora social ja que, en lloc de fomentar que els educants siguen els propis agents del canvi de la seua vida social, fomenta l’acceptació de les circumstancies socials siguen com siguen.
Trobem que aquest model educatiu és amb el qual hem crescut al llarg de la nostra etapa educativa. Duran els d’escolaritat obligatòria i, de vegades també a nivells d’educació voluntària, el model d’aprenentatge ha sigut el de educador-educant. A les classes se fomenta el silenci i l’acceptació de que el que diu el mestre és el correcte, sense oportunitat de rèplica. Ens trobem a un ordre imposat que ja des de les primeres etapes educatives intenta controlar a les masses de forma que la ciutadania no es rebel·le posteriorment contra els poders governants.
Des del treball social, hem d’aconseguir que els “educants” assumisquen un rol actiu en la seua vida social i siguen capaços de ser els seus propis agents de canvi, és a dir, hem de fer que la ciutadania s’empodere per canviar les injustícies i problemàtiques a les que s’enfronte.
27 DE SETEMBRE DE 2018
Aquest dia realitzarem una classe pràctica, és a dir, vam fer activitats del teatre del oprimit. Vam començar retirant el mobiliari als extrems de la classe i passant-se energia. Realitzarem diferents activitats de les quals trobem remarcables les següents:
En primer lloc, ens ficarem per parelles i, per torns, una de les dues persones feia diferents gestos i l’altra els imitava com si d’un espill es tractés. Per a realitzar aquesta activitat ens vam ficar en dues files i, en cada fila, cada parella es trobava mirant-se cara a cara.
En segon lloc, ficant-se en parelles, vam realitzar una altra en la què, per torns, una de les dues persones era per uns moments una càmera fotogràfica que es deixava dur per la companya, la qual l’havia de guiar per la classe i portar-la als llocs que més li agradaven de la classe i als que menys li agradaven.
Finalment, per grups havíem de representar un dels conceptes representats a les “fotografies” preses als llocs que més ens havien agradat de la classe. En el nostre cas, aquest concepte va ser la llibertat, diversos membres del grup havien fotografiat l’exterior de la classe que es veia a través de la finestra. Per tant, el nostre grup va representar la llibertat de forma que cada membre del grup es trobava cada vegada més prop de la porta d’eixida, la qual simbolitzada la llibertat.
Aquestes activitats són útils per afavorir no sols la cohesió de la classe com a grup sinó que també per a fomentar la confiança entre els distints membres de la mateixa. En el futur, quan ens trobem treballant amb grups reduïts de menors, podem realitzar aquestes activitats per ajudar a que es coneguin els uns als altres i per afavorir les seues interaccions .
4 D´OCTUBRE DE 2018
En la classe de hui, hem parlat del blog que s'ha de realitzar. El professor ha explicat les regles de com ha d'estar formulat el blog.
Les entrades pujades al blog han d'estar relacionades amb el contingut que estem desenvolupant a classe. També, cal fer una reflexió final de tot el que s'ha donat a classe eixe dia.
A continuació, el professor ha ficat un documental anomenat “Piezas”, fet en la presó de Picassent. En aquest documental es conten les vivències de les persones que estan preses.
Després, vàrem veure altre documental anomenat “Amb altres ulls”. Aquest compta com es forma un projecte on es treballa amb la fotografia, per comptar la història de vida dels qui participen.
També, vam veure un video sobre el Circ Social d'ateneu del nou barri. On es conta la historia del centre social i la funció del circ a nivell personal i comunitari.
Amb la visualització d’aquests documentals hem pogut veure la reflexió que tenen les persones que ixen en els vídeos sobre el món en el que vivim, les reflexiones personals sobre situacions i experiències.
Per tant, ens ha servit per veure com la creació/elaboració d'un documental ens fa pensar sobre la realitat, el món, situació personal, etc. És una manera de donar la teva opinió fent una reflexió personal.
Amb el treball de fotografia, hem vist com es pot utilitzar per canviar perspectives. És una manera de contar realitats, històries de via, intimitats amb altra mirada.
Per últim, amb la visualització del vídeo del Circ Social en Ateneu del nou barri, vam veure l'importància d'aquest com a ferramenta de transformació en l'àmbit personal.I ens vam a donar que una activitat molt interessant ja qual circ depèn molt de la colaboració amb altres, la solidaritat, el temps, la dedicació i la col.laboració.
La reflexió final d'aquest dia seria la següent:
La cultura fomenta la cohesió i la seva participació és una ferramenta important de dinamització.
18 D'OCTUBRE DE 2018
En aquest dia, 18 d'octubre, vam realitzar un altre cop activitats relacionades amb el Teatre del Oprimit.
En primer lloc, vam introduir la classe amb el joc de passar energia positiva, ja explicat en classes anteriors. Després, vam continuar fent altra activitat que consistia en caminar a ritmes diferents del ritme de la música. Quan aquesta parava, havies de canviar a un ritme diferent del que havies triat anteriorment.
Una vegada finalitzada aquesta activitat, la següent tractava de caminar tots a un ritme, i seguir al company/a que marcava un ritme diferent. Després de fer vàries rondes seguint aquest joc, vam continuar fent el que ve a continuació. Consistia a caminar, primerament, de manera "normal", com cadascuna caminem de manera habitual. En segon lloc, devíem de caminar de manera diferent i així diverses vegades. Vam tractar cadascuna de nosaltres de caminar de diferents maneres, ja siga en les cames creuades, de "puntetes", amb els talons, etc.
Quan vam acabar aquest joc, vam passar a la relaxació. Carles en donava directrius sobre el que teníem que pensar, tancar els ulls, relaxar muscles, etc
A continuació, ens vam ficar per parelles i comentar alguna situació d'opressió i repressió que haguéssim passat algun cop de la nostra vida. Després de contar cadascuna la seva situació, es havia d'elegir una. I així, ens anàvem ajuntant paralles amb parelles, i elegint una de les situacions entre totes. Finalment, quan es tenia la situació d'opressió/repressió elegida, s'havia de representar. Llavors, el grug havia de representar la situació, la persona a la qual li pertanyia la història, era la directora de la representació.
La resta de grup, havia de fer-li preguntes aquesta per esbrinar la situació representada. També, podien preguntar sensacions a aquestes que representaven, que prèviament li havia transmès la directora.
Finalment, la resta de grups, havien de resoldre la situació d'opressió/repressió, convertint-la en una situació d'equitat i igualitària. Sense poder!
Resoldre situacions d'opresssió a nivell grupal; ens serveix per poder parlar sobre moltes situacions, treballar des de diferents punts de vista i obtenir múltiples idees, propostes i solucions.
23 D´OCTUBRE DE 2018
En la classe de hui hem vist l'animació sociocultural des de la perspectiva de les persones majors.
Hem vist els objectius, les institucions on es pot desenvolupar l'animació sociocultural, algunes són centres de dia, llars assistides, residencies....
Després, hem vist, des de quines àrees es pot desenvolupar l'animació sociocultural amb la gent gran. Aquestes ares són:
- Àrea formativa-cultural: els objectius són elevar el nivell educatiu i social, incidir en les carències culturals, practicar les facultats mentals...
- Àrea de dinàmica ocupacional: fer exercicis manuals, creatives I recreatives, potenciar la imaginació, afavorir el desenvolupament psicomotriu...
- Àrea de desenvolupament psicofísic: Fer front a les carències físiques i psíquiques, millorar l'autoestima, exercisis per a millorar els esforços de la vida quotidiana...
- Àrea d'activitats socials i participació ciutadana: fomentar l'associacionisme, afavorir el benestar personal, participar en la societat...
Els problemes que trobem en treballar l'animació sociocultural amb gent gran, resideix per exemple en les residencies, segons siguen privades o públiques, ja que quan una persona va a una residència publica ja té la malaltia molt agreujada i aquest succés limita les activitats que es poden fer amb ells i elles.
Una de les teràpies que es pot fer amb la gent gran és la Teràpia Montessori. Aquesta se sol treballar amb residents que pateixen malalties mentals neurodegeneratives en estats inicials i moderats, com pot ser l'Alzheimer o el Parkinson.
El Mètode Montessori es basa en activitats que inclouen tant estimulació cognitiva com oportunitats per a poder interaccionar de forma satisfactòria amb l'entorn físic i social. Aquestes activitats són interessants perquè ajuda a les persones grans a expressar sentiments, necessitat de tindre una rutina...
Amb aquesta classe, hem pogut veure la importància de l'animació sociocultural en la gent gran. Aquesta permet la integració de les persones majors, ajuda a mantenir l'autonomia personal, afavoreix l'activitat de les persones majors per evitar el sedentarisme i l´establiment de noves rets socials.
ACTIVITAT SEGONS EL MÉTODE MONTESSORI
EXEMPLES D´ACTIVITATS AMB GENT GRAN
ELS BENEFICIS DE L´ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL AMB GENT GRAN SON:
MAJORS VÍNCLES MILLORAR LA VIDA SOCIAL DELS PARTICIPANTS
POTENCIAR HABILITATS PERSONALS,AUTONOMIA I AUTOESTIMA
TREBALLAR L´ACTIVITAT OFERIR UN TEMPS LLIURE DE
FÍSICA I MENTAL QUALITAT
CONSTRUIR UNA ALTERNTIVA PER A MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DURANT L´ENVELLIMENT
25 D´OCTUBRE DE 2018
Hui no hem tingut classe perquè el professor ha anat al VII Congrés Iberoamericà de l'animació sociocultural. Aquest congrés es realitza en Conca els dies 24, 25 i 26 d'octubre i es la sede original del congrés de RIA (Red Iberoamericana de Animación Sociocultural).
La RIA naix del fruit de la inquietud de persones, institucions, que estant en contacte amb l´animació sociocultural i des de les múltiples manifestacions, veuen aquesta metodologia d´intervenció un instrument actual i vàlid per al desenvolupament social, cultural i/o educatiu de persones, comunitats i territoris.
Aquest busca convertir-se en la major I més representativa xarxa internacional de persones i institucions públiques i privades interessades o vinculades a l'animació sociocultural en qualsevol dels seus àmbits.
Algunes de les activitats i ponències que es varen desenvolupar en aquest congrés són, diferents conferències com poden ser la que va a realitzar Marco Marchioni (Treballador i Investigador social. Expert en el camp de la intervenció comunitària i la participació) o la conferència sobre clausura anomenada” Superar el androcentrismo hacia una cultura andrógina”, així com diferents tallers com taller d´expressió corporal, emocional i comunicació, taller de malabarisme…
https://congresoria2018.anrie.es
https://www.instagram.com/congresoria2018/
https://twitter.com/congresoria2018
https://www.facebook.com/Congreso-Ria-2018-385320411925318/
OPINIONES DE LOS ASISTENTES AL CONGRESO
"Me parece un RETO (visto desde dentro) y una grandísima oportunidad
para visibilizar la ASC en nuestro país, y compratir con los profesionales de otros territorios a nivel internacional."
"Un Congreso que ayuda a ver nuestra profesión desde una perspectiva enriquecedora y profesionalizada. Hacía mucha falta sentirnos arropados en este gran encuentro. Gracias a la organización. Hasta la próxima."
6 DE NOVEMBRE DE 2018
Durant aquesta classe vam parlar sobre l’animació sociocultural i la infantesa. L’animació s’encarrega de transmetre a través de distintes activitats una sèrie de valors, educació i ajuda a que les persones destinatàries socialitzen.
La classe es va veure interrompuda durant uns minuts a causa de l’alarma d’incendis (falsa alarma) i, una vegada vam tornar a l’aula va prosseguir la classe.
Normalment ,quan es parla d’educació no formal, aquesta se sol associar a l’oci. No obstant açò, hem de distingir entre l’oci com a espai educatiu i l’oci com espai de consum. Per una part, quan parlem d’oci com espai educatiu ens referim, en cas dels menors, a la importància dels jocs com a potenciadors de l’autonomia i com a ferramenta transmissora de valors i fomentadora de l’opinió crítica. Per altra part, quan parlem d’oci com espai de consum ens referim a aquells llocs on es realitzen activitats que fomenten l’individualisme i el consum i que, en cap moment, tenen com a meta l’enriquiment personal del usuari. Aquests llocs que poden proporcionar diversió al menor, només estarien enfocats en la rentabilitat econòmica que poden obtenir.
Al llarg d’aquesta lliçó es va parlar sobre si els llocs d’oci com espai educatiu haurien de ser públics i gratuïts. En l’actualitat podem trobar que hi ha diversos recursos (centres i associacions de temps lliure, algunes ludoteques, activitats educatives en període estival i empreses d’activitats educatives), no obstant això, hi ha certa mancança de recursos destinats per al menuts encara que en podem trobar més destinats a la joventut (un referent és Quart de poblet).
Durant aquesta classe també vam parlar del “Taller vídeo participatiu”. Ens vam dividir en diferents grups de entre 6-8 persones i vam començar a preparar un curtmetratge. L’elaboració d’aquest es calcula en unes 3 hores en total i se divideix en distintes fases. En la primera fase, vam triar democràticament l’operadora de càmera (en el nostre grup és Carla) i la controladora de temps lliure (Laura). També vam triar el gènere de la nostra pel·lícula, el seu títol, la història, storyline i els personatges (a més de qui interpretaria cada personatge).
A TRAVÉS DELS JOCS SE TRANSMETEN VALORS I SE FOMENTA L’AUTONOMIA DEL MENOR
L’OCI ÉS UN ESPAI QUE FOMENTA LES RELACIONS EN COMUNITAT
8 DE NOVEMBRE DEL 2018
Aquest dia vam realitzar la segona fase de la planificació de la pel·lícula. Amb ajuda d’una graella vam decidir quantes escenes anava a tenir la pel·lícula i, també, quins personatge participarien en cada escena.
Durant aquesta sessió vam decidir que el film tindria lloc al llarg d’un dia, es realitzarà la gravació a la universitat i, l’escenografia, representarà una casa, la universitat i una cafeteria. Endemés vam decidir el nom de les diferents actrius, de forma que: Ana seria Mila, la mare; Maria farà de Julia, l’altra mare; Sandra representarà a Susi, la filla i protagonista-, Lidia serà Lucia, l’amiga de Sandra al film, Claudia serà Sofía, la cap de Sandra i, per últim, Laura farà d’Amparo, professora d’universitat de “Susi”.
Per a realitzar aquesta activitat s’ha de tenir en compte que els menors amb els que la realitzarem possiblement no tindran coneixements per a realitzar un film que requereixi un muntatge elaborat. Es tracta de fer una pel·lícula en poc de temps i que tots/totes els/les participants siguen capaços de ficar el seu granet de sorra.
FALTA REFLEXIÓ
15 DE NOVEMBRE DEL 2018
Hem començat la classe ficant els vídeos que vàrem fer per grups la classe passada. aquests havien de reflectir la situació dels joves en el dia a dia.
El nostre vídeo concretament parla d'una xica que les seues mares es queden sense treball i li demanen que deixe els estudis i es fica treballar. Aquesta decideix treballar i estudiar, però per a ella és molt difícil poder compaginar aquestes dues coses.
En conclusió, en la pel·lícula es pot veure les dificultats que té la gent jove per a compaginar els estudis i el treball.
IMPORTANCIA DELS VÍDEOS PARTICIPATIUS EN LA GENT JOVE
Després varem passar a parlar de los polítiques de juventut i dels diferents espais que tenen els joves.
Les polítiques de joventut, es divideixen en dues, les afirmatives, és a dir, les que t´ofereixen coses per ser jove (turisme juvenil, Carnet Jove...) i de Transició, és a dir per a preparar als joves per a la vida adulta (formació, polítiques per afavorir la inserció dels joves...).
Aquestes polítiques tenen l'objectiu de facilitar la transició dels joves al mercat de treball i desenvolupar una ciutadania activa.
A continuació, el professor passa a formular una pregunta: Es pot ser jove i ciutadà/ana al mateix temps?
A el que es contesta que moltes vegades els joves queden fora de la idea de ciutadans, ja que a vegades no tenen accés a una habitatge, a un treball...
Per altra banda, està la ciutadania activa: "la participació dels joves i la participació en la vida associativa es caracteritzada per la tolerància i la no violència, així com pel respecte de l'estat de dret i dels drets humans". (European South Report de 2009).
Als jóvens encara que no se'ls consideren ciutadans, si se´ls exigeix que mostren interés i implicació en qüestions col·lectives, a complir unes normes i deures. Però, quan decideixen participar i implicar-se en la comunitat es veuen moltes vegades rebutjats per l'edat o la manca d´atenció per part dels adults.
En conclusió, als joves no se'ls considera com a ciutadans per què queden fóra d'una sèrie de coses que els adults tenen, com pot ser un habitatge o un treball. Però se li demana als que participen i siguen actius en la societat.
Per això, s' ha de treballar en la creació d'àmbits juvenils per afavorir la seua presència en l’esfera publica i el desenvolupament de la seua capacitat de transformació social...
Per afavorir la presència dels joves , en Sevilla s´ha creat el programa "Colectivo de fomento de la Participación".
Alguns links sobre polítiques de Juventut:
http://www.injuve.es/sites/default/files/estrategiajuventud2020.pdf
ORGANISMES PÚBLICS A L´ÀMBIT DE JOVENTUT
En conclusió es fa necessaria la participació dels joves en la societat i una de les millors opcions perquè ho facin son els diferents organismes públics de de juventud, com pot ser els centres municipals de juventut.
DIA 20 DE NOVEMBRE DE 2018
Durant aquesta classe vam parlar, sobre tot, de la elaboració del projecte que cada grup ha de desenvolupar (i si vol també aplicar). Abans de començar amb l’elaboració d’aquest treball vam parlar sobre “proyecto creando redasociativa.org”, una entitat que busca fomentar l’associacionisme entre els/les joves i que aquests siguen capaços/es de plantejar les seues inquietuds i elaborar respostes. És un col·lectiu que educa per a la participació.
Després d’açò, parlarem sobre la forma correcta d’elaborar el projecte i com, a pesar de existir un esquema que indica com fer-lo, podem realitzar el projecte ordenant els punts segons el nostre criteri sempre i quant el treball resulte coherent.
En primer lloc, quan parlem de context, ens referim a “per a qui treballe”, des d’on es fa el projecte. A l’hora de l’elaboració d’un projecte hem de tenir present quin és el destinatari del servei que anem a proporcionar
.
En segon lloc, hem de distingir entre els termes Planificació i Programació ja que, quan ens referim al primer, entenem que estem parlant d’un concepte més obert que deixa un espai obert per a futurs canvis i; quan parlem de Programació, entenem que es tracta d’un terme més concret que possibilita menys millores.
En tercer lloc, no hem d’oblidar que l’avaluació està constantment actuant sobre el que s’està fent i el projecte en sí. Per últim, l’execució del projecte no és l’objectiu d’aquest treball, per tant si voluntàriament qualsevol grup vol executar-lo, pot o no, depenent del seu criteri elaborar una memòria en lloc d’un projecte teòric.
Així doncs, per a les persones que vagen a fer un projecte, hi ha una guia a l’aula virtual que ens explica com realitzar-lo. No obstant, abans de començar a fer-lo és important saber de què estem parlant quan diguem “projecte”. Carles Monclús defineix un projecte com “Document previ públic que comunica quina és l’acció/intervenció que es pretén fer, i que serveix d’element per a l’avaluació”.
Per a evitar els tòpics als nostres projectes i realitzar un projecte “brillant” és important que entre tots/es els/les membres del grup fem un “brainwritting” o pluja d’idees. Tot açò tenint en compte que el projecte ha de ser suposadament aplicable a la vida real i no soles s’ha de pensat en el treball escrit. Al cap i a la fi en el futur com a treballadores i treballadors socials haurem d’elaborar diferents projectes que s’adapten a les distintes necessitats dels col·lectius amb els quals treballem.
Finalment, és important que una vegada elaborat el projecte concretem el tipus de conductes que s’han de produir per a que sigma capaces de saber si hi ha hagut aprenentatge a través de l’aplicació del nostre projecte. Per tant, és imprescindible fer èmfasi en allò mesurable (no sempre és el més important, depèn de cada ocasió).
COM A FUTURES TREBALLADORES SOCIALS ÉS IMPORTANT ELABORAR EL PROJECTE PENSANT EN LA SEUA POSTERIOR APLICACIÓ. HEM DE TENIR EN COMPTE LA COHERENCIA I EL COL·LECTIU ON VA DESTINAT.
DIA 22 DE NOVEMBRE DE 2018
Durant aquesta lliçó vam continuar parlant sobre com elaborar el projecte. Vam seguir amb la explicació de fer l’organització i la metodologia. Moltes vegades a l’hora de realitzar un projecte no se sap massa bé el que hem de ficar, és a dir, com hem d’elaborar el projecte. Per a començar hem d’establir uns mecanismes sobre com anem a funcionar com a grup elaborador i executor del projecte, hem de decidir cada quant de tems ens anem a reunir tant per a elaborar el treball com per a debatre i superar les distintes dificultats que vagen sorgint al llarg d’aquest. A més, s’haurà de decidir depenent de les distintes circumstancies i el tipus de taller a realitzar com captar al públic, si hi haurà intermediari o no i si se realitzarà de manera gratuïta o se cobrarà una entrada com a eina per a garantir que els usuaris se comprometen amb el taller i les seues activitats.
També vam parlar sobre el cronograma de les tasques. A l’hora de planificar les diferents tasques que se realitzaran podem utilitzar el cronograma de Gantt depenent de si volem organitzar-nos en setmanes o quinzenes. A través de Gantt Chart, se poden modificar les dades si es cau i apareixen les gràfiques de pert.
Una vegada fet açò podem procedir a elaborar el punt de les activitats i serveis que anem a oferir. En aquest punt no cal que repetim constantment les dades que es mantenen en el temps. Se poden ficar les activitats en forma de fitxa o de forma narrada, endemés, encara que no cal que cada activitat vaja destinada a complir un objectiu, en cas de que preferim fer-ho així no hi ha cap inconvenient. És necessari ficar el desenvolupament i la metodologia.
A l’hora de fer l’apartat del calendari cal explicar quines activitats es realitzen de forma clara. També hem de comunicar en forma de esquema obert el que se va a fer.
Un punt important a l’hora de elaborar un projecte com a organització és la difusió. Ens hem de donar a conèixer als pares, xiquets i, en si al públic en general com a organització. Se sol fer a través de: premsa (se redacta la noticia i s’envia al periodista amb l’esperança de que se publique), actes de presentació, material informatiu, internet i telefonia. En l’actualitat, les xarxes socials suposen un estalvi econòmic important.
Per últim, a l’avaluació se pot utilitzar entrevistes o enquestes però és molt important la triangulació per a que no siguen soles les treballadores socials que duen el projecte a terme les que l’avaluen i puntuen. La forma d’avaluar depèn de cada projecte.
ÉS IMPORTANT DONAR A CONEIXER EL NOSTRE TREBALL COM A PROFESSIONALS DE L'ÀMBIT SOCIAL
DIA 4 DE DESEMBRE DE 2018
BENVUNGUTS I BENVIGUDES UN ALTRE DIA AL NOSTRE BLOG!!! Aquest dimarts dia 4, el vam emprar per fer el nostre projecte de l'assignatura. En primer lloc, per introduir-vos, nosaltres realitzarem un taller de fotografia emocional en el Centre de Juventut de Trinitat (explicarem aquest centre més endavant). Doncs, aquest dia. Carles ens va deixar la classe per adelantar el projecte, poder parlar amb ell de com està avançant i poder preguntar-li qualsevol dubte. Com és el cas, vam parlar amb Carles les emocions que volíem tractar i com enfocar els tres tallers que anem a realitzar. Per tant, ens va ajudar a dividir les idees i com durles a terme en els tres dies per a que evoluciones amb més éxit els tallers. El project es realitzarà el dia 17,18,19 de decembre en el Centre de Juventut Trinitat.
Programa d'activitats "ENVELLIMENT ACTIU"
Dirigides a persones majors de 60 anys
Activitats gratuïtes
'
La regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Paiporta amplia en aquest curs el Programa d'Envelliment Actiu dirigit a les persones majors de 60 anys del municipi.
Objectius:
- Fomentar la BONA SALUT FÍSICA entre la població major de Paiporta.
- Afavorir un BONA SALU MENTAL enfront del procés d'envelliment entre la població major.
-Dinamitzar les RELACIONS INTERPERSONALS I GRUPALS amb la finalitat d'evitar la solitud i el desarrelamnt.
Requisits:
-
Tindre complits 60 anys.
-
No estar laboralment en actiu.
-
Estar empadronat o empadronada en Paiporta.
TALLER DE IOGA
Cuida el teu cos: Exercici suau, adaptat a les persones majors ab l'objectiu d'enfortir els músculs del coll, l'esquena, les clavícules i la lumbar.
Grup 1: dilluns de 12.00 a 13.30h
Grup 2 : dimarts de 9.30 a 11.00h
Grup 3: la : dijous 9.30 a 11.00h
TALLER DE MEMÒRIA
Activa la teua ment: Dirigit a pal·liar o retardar, en la mesura del possible, els efectes del dèficit de memòria tan temut per les persones que es fan majors.
Grup 1: dilluns i dimecres de 9.30 a 10.30h
Grup 2: dilluns i dimecres de 10.30 a 11.30h
Grup 3: dimarts i dijous de16.00 a 17.00h
Grup 4: dimarts i dijous de 17.00 a 18.00h
TALLER D'INFORMÀTICA I NOVES TECNOLOGIES
Actualitza`t: Dirigit a persones majors amb escassos o nuls coneixements d'informàtica i moltes ganes d'aprendre.
Grup 1: dilluns de 16.30 a 18.00h
Grup 2: dimecres de 16.30 a 18.00h
TALLER D'ARTTERÀPIA
Fomenta la teva creativitat: S'utilitzen les arts plàstiques com a mitjà per a millorar el desenvolupament personal i l'equilibri emocional de les persones majors .
Grup 1: dimarts de 11.30 a 13.00h
Grup 2: dijous de 11.30 a 13.00h
BALL
Gaudeix en companyia: Punt de trobada els caps de setmana, per a moure's al ritme de la música i ajudar a manenir e cos i la ment del joves.
Grup 1: dissabte de 18.30 a 20.30h.
Grup 2: diumenge de 18.30 a 20.30h
DIA 13 DE DESEMBRE DE 2018
Hui en classe el professor ens ha deixat espai per a poder seguir amb el projecte. El nostre grup com va a realitzar els tallers del projecte farem una memòria.
En aquesta classe vàrem planificar com anem a realitzar les diferents activitats dels dies 17,18 i 19 de desembre, en el centre de Joventut Trinitat.
CENTRE MUNICIPAL DE JUVENTUT TRINITAT
Ara vaig a parlarsobre el centre Municipal de Joventut Trinitat. Aquest és un centre d'informació homologat per l'IVAJ.
Un Centre Municipal de Joventut (CMJ) presenta un servei permanent d'informació, assessorament, formació sociocultural i incorporació a la vida social i activa dels joves en matèria de treball, programes municipals , oci i temps lliure, associacionisme i voluntariat.
També un Centre Municipal de joventut presta activitats com cursos, tallers, aules d´estudi diürnes i nocturnes....
El centre Trinitat concretament està al Carrer Almazora 30,acBJ. El seu telèfon és 963617099 i el correu és cmjtrinitat@valencia.es.Te un horari de dilluns a divendres de 10.00 a 13.30 i de 17.00 a 20.00 h. I pots arribar amb autobús , amb les línies 6-8--13-14 i el tramvia.
Les activitats que podem trobar en aquest lloc són:
- Tallers d'animació.
- Taller de treballs manuals.
- Taller d´animació a la lectura.
- Activitats temàtiques.
- Excursions.
- Aula escolar.
- Biblioteca juvenil.
- Ludoteca.
-Cine fòrum.
- Premsa diària i laboral.
- Informació juvenil.
TALLERES REALITZATS EN EL CENTRE MUNICIPAL DE JOVENTUT TRINITAT
Concretament el taller que varem realitzar tenia una durada de tres dies (17, 18 i 19 de desembre) en què els / les menors havien de expressar les seves emocions a través de la fotografia.
A la primera sessió vam realitzar una aproximació a la fotografia a través de diferents dinàmiques. Per començar ens vam presentar i vam explicar el taller. A més, perquè hi hagués un clima distès entre ells / es vam fer un joc que consistia a passar energia picant de mans als seus companys / es quan estaven en un cercle (teatre de l'oprimit).
A continuació vam fer una presentació dels / les participants a través de la fotografia, aquests havien de triar d'un grup d'imatges que prèviament nosaltres havíem deixat repartides sobre de la taula i dir perquè s'identificaven amb ella per, després, passar a escollir un fotografia que els / les joves pensessin que representava a un dels seus companys / es.
A la segona sessió, els / les menors van realitzar diferents fotografies al barri, en un temps acordat, intentant captar diverses emocions, com poden ser la ràbia, l'amor, la felicitat, tristesa, etc. Quan ja havien acabat de realitzar les diferents fotografies, passem a comentar les fotos que havia fet cada un i què els havien transmès perquè les realitzessin.
A la tercera i última sessió, es va realitzar l'exposició de les fotos. Els / les menors van ensenyar les diferents fotos que havien pres i van comentar l'emoció que volien transmetre en cadascuna d'elles.
Nosaltres varem elegir un centre municipal de juventud, concretament el Centre Municipal Trinitat, perque pensem que els xiquets/etes venen voluntàriament a aquest recurs i es important fer diferents activitas que en altres recursos possiblement no van a trobar.
"És important que els joves tinguen un espai on poder reunir-se i fer diferentes activitats , i així poder participar en la societat que els envolta "
.png)
DONAR VEU
A LA GENT JOVE
SOBRE TEMES D´ACTUALITAT
PARTICIPACIPACIÓ DE LA GENT JOVE EN LA SOCIETAT
ANÀLISI DE LA SOCIETAT EN LA QUE VIUEN
IMPLICACIÓ EN LA TRANSFORMACIÓ DE LA REALITAT EN LA QUE VIUEN
